1) L’Article 233.21 del Codi civil de Catalunya s’encarrega d’establir una sèrie de supòsits en els quals procedeix l’exclusió de l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar o la limitació a aquesta atribució, incloent la possibilitat que els cònjuges pactin amb caràcter previ, en previsió de ruptura matrimonial, sobre l’atribució o distribució de l’ús de l’habitatge i sobre les modalitats d’aquest ús, però tenint en compte, és clar, que no són eficaços els pactes que perjudiquin l’interès dels fills, ni tampoc, si no s’han incorporat a un conveni regulador, els que comprometin les possibilitats d’atendre a les necessitats bàsiques del cònjuge beneficiari de l’ús.
2) L’Article 233.20.6 del Codi civil de Catalunya estipula que l’autoritat judicial pot substituir l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar per la d’altres residències si són idònies per satisfer la necessitat d’habitatge del cònjuge.
3) Finalment, l’Article 233.24 del Codi civil de Catalunya estableix els motius d’extinció del dret d’ús diferenciant si es va atribuir per raó de la guarda dels fills (segons pactat o a la majoria d’edat) o per raó de la necessitat del cònjuge (per millora economia beneficiari o empitjorament de l’altre, per matrimoni o convivència marital del beneficiari, defunció o per venciment del termini).