La Federació Andalusa per a la Defensa de la Igualtat Efectiva (FADIE) acaba de tenir coneixement de la nova sentencia nº 438/2009 de l’Audiència Provincial de Barcelona, en la qual s’estableix la guarda i custòdia compartida de dos menors d’un i tres anys en un procés de divorci contenciós.

La fallada de l’Audiència Provincial desestima el recurs d’apel·lació interposat per la mare, i confirma íntegrament la resolució del Jutjat de 1ª Instància nº 18 de Barcelona, d’establir la guarda i custòdia compartida concretant-la de la següent manera:

Els menors estaran amb el pare els dilluns i dimarts amb pernocta i amb la mare els dimecres i dijous amb pernocta. Els caps de setmana, que comprenen des del divendres a la sortida del col·legi fins al dilluns a l’entrada del col·legi, els menors estaran de forma alterna amb cadascun dels progenitors. Per a les vacances s’estableixen períodes alterns que tots dos gaudiran equitativament.

Per al sosteniment de les necessitats dels fills, s’obrirà una compta amb dos titulars en la qual es domiciliaran els rebuts i a la qual contribuiran els progenitors amb un 50%, establint-se la quantitat de 500 € per a cadascun.

Les activitats extraescolars, així com tot allò que generi despeses extraordinàries, hauran de ser sufragades per meitat i acordades per escrit per tots dos progenitors.

FADIE expressa públicament la seva satisfacció pels arguments que esgrimeix la sentència, en els quals qualifica la custòdia compartida com una modalitat de l’exercici de la responsabilitat parental basada en el respecte i en la col·laboració, amb l’objecte de facilitar als fills comuns la més freqüent i equitativa comunicació amb tots dos progenitors, i distribuir de forma justa i proporcional l’atenció de les necessitats materials dels fills, amb la previsió d’un sistema àgil per a la resolució dels desacords que puguin sorgir en el futur.

La sentència no dubta a ressaltar els avantatges que es produeixen amb l’establiment de la custòdia compartida:

  • Es garanteix als fills la possibilitat de gaudir de la presència de tots dos progenitors, la qual cosa constitueix el model de convivència que més s’apropa a la forma de viure dels fills abans de la ruptura, de manera que així aquesta resulta menys traumàtica.
  • S’evita l’aparició de sentiments negatius en els menors com la por a l’abandó, sentiment de lleialtat o sentiment de culpa, etc…
  • Es fomenta una actitud més oberta dels fills per acceptar el nou context i seevitan situacions de manipulació dels pares enfront dels fills.
  • Es garanteix als pares la possibilitat de seguir exercint els seus drets i obligacions inherents a la responsabilitat parental i de participar en igualtat de condicions en el desenvolupament i creixement dels seus fills, evitant, així, el sentiment de pèrdua que té el progenitor no custodio i la desmotivació que es deriva en ell respecte a l’abonament de la pensió d’aliments, aconseguint d’aquesta manera una major conscienciació de tots dos en la necessitat de contribuir a les despeses dels fills.
  • No es qüestiona la idoneïtat de cap dels progenitors, que a més mantenen una equiparació quant al temps lliure per a la seva vida personal i professional, amb el que s’eviten, d’aquesta manera, dinàmiques de dependència en la relació amb els fills, que es converteixen en l’única raó de viure d’un progenitor en ser utilitzats per suplir el dolor i buit de la separació.
  • Aquest sistema obliga als pares a cooperar, afavorint així l’adopció d’acords, la qual cosa es converteix així mateix en un model educatiu de conducta per al menor.

Sota l’òptica de FADIE, aquesta sentència constitueix un gran salt cap al sentit comú en la gestió del divorci, i ha de prendre’s com a exemple per tots els professionals de la Judicatura perquè la ruptura d’una parella amb fills es converteixi en una opció de vida que condueixi a la felicitat de tots els membres de la nova família, especialment, dels menors.

Per això, FADIE desitja mostrar el seu més rotunda felicitació a la lletrada del pare, Dª Elvira Rodríguez Sáenz, als Jutges i Fiscals titulars del Jutjat de 1ª Instància nº 18 de Barcelona així com als Magistrats de l’Audiència Provincial, i convida a la resta de la comunitat judicial a reconèixer en la seva pràctica jurídica la modalitat de la custòdia compartida com el millor escenari per protegir l’interès superior del menor després de la ruptura entre els seus progenitors.

Així mateix, FADIE reitera, una vegada més, una crida contundent a tota la classe política d’aquest país representada als diferents parlaments autonòmics, i especialment al Govern del Sr. Zapatero, perquè d’una vegada per sempre deixi de mirar cap a un altre costat i es posi a treballar per elevar a norma la custòdia compartida, si de debò pretén protegir l’interès del menor.

No és de rebut que després de quatre anys d’una llei de divorci que va néixer morta i obsoleta, i la redacció de la qual està plagada de paranys que contradiuen i aniquilen els arguments de la seva exposició de motius, el govern segueixi fent oïdes sordes al sofriment de diverses generacions de nens i nenes del nostre país.

Per això, exigim al Sr. Zapatero i al seu Govern que abandoni la seva estratègia de proposar lleis electoralistes i atengui a les necessitats reals de la ciutadania, com ja estan fent els governs català i valencià, així com la majoria de països del nostre entorn com França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Suècia, Noruega, Canadà, o de Llatinoamèrica com Brasil, Perú, Colòmbia o Xile, països en els quals no existeix el menor dubte que l’interès superior del menor radica a mantenir una convivència equitativa i igualitària amb tots dos progenitors.

Federación Andaluza para la Defensa de la Igualdad Efectiva

Si te ha gustado, comparte, gracias:

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies