Règims econòmics matrimonials

5.Règims econòmics matrimonials

Segons estableix el llibre segon del Codi civil de Catalunya, aprovat per Llei 25/2010, de 29 de juliol, relatiu a la persona i la família, en el seu art. 231-10, a falta de capítols matrimonials o en cas d’ineficàcia de les mateixes, el règim econòmic matrimonial és el de separació de béns, com manifesta la Sentència d’AP Girona de 19 de gener del 2004.
No obstant, serà necessari perquè s’apliqui aquest règim, com manifesta la Sentència d’AP Barcelona de 3 d’abril de 2002, tenir el veïnatge civil català, i no és suficient l’ànim o la intenció d’adquirir aquest veïnatge sinó haver residit al territori . En aquest sentit, la Sentència del TS de 7 de juny de 2007, no computa com a temps de residència aquell en el qual el recurrent no podia legalment regir la seva persona per ser menor d’edat quan va arribar a Catalunya, computant el temps de residència des que adquireix la majoria d’edat.

Sent això així, la veritat és que afirmar que el veïnatge civil només pot adquirir-se per una residència continuada de deu anys, computats durant la majoria d’edat, comporta una concepció excessivament reduccionista i simplificadora de la matèria, i més encara quan des del moment de la promulgació de la Constitució, les normes que poguessin obeir a uns principis preconstitucionals han de ser interpretades segons la realitat social del temps en què han de ser aplicades. Així, la Sentència d’AP Barcelona de 5 abril 2011 conclou que l’apel·lant en contreure matrimoni amb la apel·lada ja ostentava el veïnatge civil català, per aplicació del ius sanguinis, ja que abans d’arribar a la majoria d’edat havia adquirit el veïnatge civil catalana, com a conseqüència d’haver-la guanyat el seu progenitor patern per residència continuada durant deu anys. En suma, bé per haver obtingut en aquell moment per residència el veïnatge civil català, bé per ser Catalunya el lloc de la residència habitual comuna immediatament posterior al moment de la celebració del matrimoni, a falta de capítols matrimonials, el règimeconòmic matrimonial de les parts és el de separació de béns. En aquest sentit, la Sentència d’AP Barcelona de 12 de febrer de 2013.
Sens dubte, és una tradició jurídica arrelada entre els cònjuges catalans sotmetre els efectes econòmics de la seva vida matrimonial al règim de separació de béns, si bé sembla que originàriament el més adoptat va ser, sobretot en algunes comarques, el règim dotal, ja gairebé desaparegut.

El llibre segon del Codi Civil de Catalunya manté el règim de separació de béns com a règim legal supletori i en conserva, amb algunes modificacions remarcables respecte a la regulació que oferia el derogat Codi de Família de 1998, els trets definitoris. Règim legal supletori

Es caracteritza aquest règim econòmic per atorgar a cada cònjuge la plena propietat, gaudi, administració i disposició de tots els seus béns privatius, amb les úniques limitacions que les que estableixin les mateixes lleis, segons el que disposa l’art. 232-1 CCCat.

Si t’ha agradat, comparteix, gràcies:

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies