Els que poden apel·lar

4.4.- Els que poden apel·lar

El dret d’apel·lar correspon a tot aquell que hagi estat part, i sigui perjudicat per la sentència, incloent el substitut processal, ia més a coadjuvant adhesiu i l’obligat. El perjudici que neix l’interès d’apel·lar està contingut, sobretot, en la sentència de fons, que sigui no només teòrica sinó pràcticament desfavorable, és a dir, que negui a un dels litigants, en tot o en part, un bé de la vida; o que se li reconegui al contrari (una sentència que rebutja una excepció, però estima una altra, per tal que sigui amb el mateix resultat pràctic, no podrà ser apel·lada pel demandat).

Poden apel·lar:

a.El recurs d’apel·lació es concedeix únicament a les parts del litigi, però que també es recorda als que no revestint aquesta qualitat poguessin resultar afectats pel mateix, dret que ja estava reconegut per la llei.
b.Casos d’apel·lació per tercers:

1) el venedor, de la sentència que condemna el comprador a lliurar a un tercer la cosa venuda, quan l’comprador es nega a exercitar dret, el que es fonamenta en que recau sobre el venedor la condemna per evicció;

2) el creditor pignoratico, de la sentència pronunciada en contra del deutor sobre la cosa que li va donar en penyora;

3) el fiador, de la sentència donada contra el fiat sobre la cosa objecte de la fiança;

4) el fill que està en pàtria potestat, de la sentència que es doni contra el seu pare sobre els béns del seu peculi que aquest tenia en el seu poder;

5) els legataris, de la sentència que es donés contra l’hereu en plet sobre nul·litat de testament promogut pels parents del testador, si l’hereu no apel·la, o en els casos en què pugui sospitar connivència de l’hereu i dels parents per defraudar a aquells. Però és d’advertir que tots aquests casos són d’intervenció voluntària i que pel fet d’interposició del recurs es constitueixen parts en litigi.
c.No n’hi ha prou a ser part, sinó que cal tenir interès en la interposició del recurs; i, per tant, no apel·lar aquell per a qui la resolució és favorable, com tampoc pot fer-ho el qual ha renunciat al dret d’apel·lar.
d.Els procuradors tenen l’obligació d’interposar els recursos legals contra tota sentència definitiva adversa a la seva part i contra tota regulació d’honoraris que correspongui abonar a la mateixa, llevat del cas de tenir instruccions per escrit en contra del seu respectiu comitent.

Si t’ha agradat, comparteix, gràcies:

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies