Concepte

4.1.-CONCEPTE
L’apel·lació és conseqüència del principi de la doble instància, que les resolucions dels jutges inferiors puguin ser examinades de nou a demanat de les parts pels tribunals superiors. El recurs d’apel·lació és el mitjà que permet als litigants portar davant el tribunal de segon grau una resolució estimada injusta, perquè la modifiqui o arrebossat, segons sigui el cas. Constitueix un dret, la renúncia està permesa per les lleis de fons (codi civil articles 872 i 1881 de l’article 3 °), la qual cosa pot fer-se abans de la decisió, per conveni entre les parts, o després d’aquell, deixant transcórrer el termini per la interposició del recurs o desistint del que s’hagués interposat.
El principi, admès en el nostre Dret, del doble grau de jurisdicció, consisteix en el següent: tot judici, excepte en els casos expressament exceptuats per la llei, ha de poder passar successivament pel coneixement ple de dos tribunals, i aquest doble grau, en la intenció del legislador, representa una garantia dels ciutadans en tres aspectes:
aA tant que un judici reiterat fa, ja per si, possible la correcció dels errors:
bA el fet que els dos judicis es confien a jutges diferents, i
cA tant que el segon jutge apareix amb més autoritat que el primer (el pretor, respecte del conciliador, el tribunal, respecte del pretor, el Tribunal d’Apel·lació respecte del Tribunal de Primera Instància).
En virtut de l’apel·lació, la causa fallada pel jutge inferior és portada al jutge superior. Aquest té el mateix coneixement ple del negoci que el primer jutge; és a dir, examina la causa sota tots els aspectes que puguin ser objecte d’examen per part del primer. El coneixement del segon jutge té per objecte, aparent i immediatament, la sentència de primer grau, que haurà de ser declarada justa o injusta en fet i en dret; però en realitat té per objecte la relació decidida, sobre la qual el segon jutge ha de resoldre ex novo, basant-se en el material reunit ara i abans.
Adaptant a les institucions modernes una terminologia tradicional, l’apel·lació té dos efectes:
1.Efecto suspensiu, amb la qual cosa indiqués avui que, normalment, falta l’executorietat a la sentència de primera instància durant el termini concedit per apel·lar i el judici d’apel·lació; i
2.Efecto devolutiu, amb la qual cosa s’indica el pas de la causa fallada pel jutge inferior al ple coneixement del jutge superior.
El procediment d’apel·lació es pot considerar com la prossecució del procediment de primera instància reprès en l’estat en què es trobava abans de tancar la discussió.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies