Casos en què procedeix

4.3.- Casos en què  procedeix

a.El art. 39 de la llei 14,237, reformant l’art. 226 del codi estableix: “El recurs d’apel·laciónomés procedeix contra les sentències definitives, les interlocutòries que causin gravamen irreparable o decideixin article i en els casos expressament determinats per la llei”. “El recurs d’apel·lació -afegeix- comprèn el de nul·litat”. La modificació substancial que s’introdueix amb la reforma, és la d’aquest segon apartat, en considerar implícit el recurs d’apel·lació el de nul·litat.

b.El recurs procedent contra les sentències definitives, entenent-se per tals les que posen fi al litigi, ja sigui en judici ordinari o especial, amb les limitacions que en aquest segon cas estableix el codi en els títols respectius. Per a l’admissió del recurs prou que l’apel·lant es consideri agreujat, sense que hagi de justificar-ho, i d’aquí la prohibició de fundar el recurs quan s’interposa.

c.Procede també el recurs contra les sentències interlocutòries que decideixen algun article.Seran apel·lables les resolucions que recaiguin en les excepcions, rebel·lies, negligències, aixecament d’embargament i totes aquelles que resolguin una qüestió debatuda entre parts.N’hi haurà prou per a l’admissió del recurs que el recurrent es consideri agreujat per la resolució.

d.Son apel·lables les actuacions que, tot i que no resolguin una incidència, causin gravamen irreparable per a la definitiva. No n’hi ha prou que l’apel·lant es consideri agreujat, sinó que hi hagi realment un greuge i que aquest sigui irreparable, és a dir, que no pugui reparar-se en la sentència definitiva; però aquesta qualificació no pot fer-la el recurrent, des que no li està permès fonamentar el recurs, sinó el jutge, i, en cas de negar-ho, es pot interposar el recurs de queixa. Quan hi hagi dubte sobre la seva procedència ha de concedir-se el recurs.

e.Son inapel·lables les interlocutòries simples que no causin gravamen irreparable, de les quals només es pot demanar reposició. Existeixen altres resolucions que són inapel·lables per disposició expressa de la llei, entre elles, les que rebutja la recusació dels perits; les dels jutges federals quan la suma litigiós no excedeix de cinc-cents pesos; les dels jutges de pau lletrats quan la suma no excedeixi els dos-cents pesos.

f.Puede succeir que l’inferior acordi el recurs quan no procedeixi; en aquest cas es demanarà al superior que declari malament concedit el recurs i així ho ha de fer, sense conèixer del mateix.

g.La qüestió de saber si una resolució és o no apel·lable, té també importància des del punt de vista del seu compliment, perquè, en tant que la primera no pot executar-se sinó després de consentida, la segona, en canvi, pot complir-se de immediat, encara que no hagi estat notificada. Per tant:

1. Els decrets no són apel·lables en el fet que, respecte d’ells procedeix la revocació;
2.No són apel·lables les actuacions contra els que expressament es determina que no és procedent cap recurs;
3.No són apel·lables les sentències pronunciades en judicis que versin sobre la propietat i altres drets reals que tinguin un valor fins de seixanta mil pesos. Els altres negocis de jurisdicció contenciosa, comuna o concurrent, la suma no excedeixi de vint mil pesos;
4.No són apel·lables les actuacions i sentències interlocutòries quan la sentència definitiva no sigui apel·lable;
5. Les quantitats esmentades s’actualitzaran en forma anualitzada que haurà de regir a partir de l’1 de gener de cada any, d’acord a l’Índex Nacional de Preus al Consumidor que determini el Banc de Mèxic;
6.No són apel·lables les sentències de segona instància;
7.No són apel·lables les sentències que resolguin una queixa, atès que aquestes causen executòria per ministeri de llei;
8.No són apel·lables les sentències que dirimeixen o resolguin una competència;
9.No són apel·lables les resolucions que es declarin irrevocables, per prevenció expressa de la llei;
10.No són apel·lables les resolucions respecte de les que la llei disposa que no hi hagi més recurs que el de responsabilitat;
11.No són apel·lables les sentències consentides expressament per les parts o pels seus mandataris amb poder o clàusula especial;
12.No són apel·lables les sentències i les actuacions respecte dels quals ja va transcórrer el termini per interposar recurs d’apel·lació;
13.No són apel·lables les sentències que es va interposar recurs, però no es va continuar en forma i terme legals o es va desistir d’ell la part o el seu mandatari amb poder o clàusula especial;
14.No són apel·lables les sentències que són impugnables en apel·lació extraordinària, que és un recurs diferent;
15.Respecto de la no apel·lació de sentències segons la seva quantia i matèria, assenyalem que a la part final de l’esmentat dispositiu s’exceptuen els interdictes, els assumptes de competència dels jutges del familiar, els reservats als jutges de l’arrendament immobiliari i de el concursal;
16.No són apel·lables les actuacions contra els que procedeix el recurs de revocació;
17.No són apel·lables les actuacions contra els que procedeix el recurs de reposició;
18.No són apel·lables les actuacions contra els que procedeix el recurs de queixa;
19.No són apel·lables les actuacions contra els que procedeix el recurs de responsabilitat.

Si t’ha agradat, comparteix, gràcies:

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies