Una vegada comunicat als nens la separació dels seus papàs queda la difícil decisió de qui es queda vivint en la llar familiar.
Mancant acord, si hi ha fills menors, l’ús de l’habitatge s’atribueix al progenitor que tingui la guarda d’aquests fins a la majoria d’edat dels fills tret que l’altre progenitor estigui més desprotegit econòmicament. En cas d’inexistència de fills o que la guarda sigui conjunta, es quedarà a la casa, amb caràcter temporal, el que més la necessiti.
Si l’habitatge pertany en tot o en part al cònjuge que no és beneficiari de l’ús, l’atribució de l’ús d’aquest habitatge ha de ponderar-se com a contribució en espècie per a la fixació de la pensió d’aliments dels fills o compensatòria del cònjuge.
Veure: art. 233-20 *CCCat